9 d’abril del 2007

neus

Hola lui, ostres, la veritat es que no sé per on començar.
Bé, començaré per deixar clar que el mail és per arreglar tot això que està passant. La veritat és que després de llegir el teu escrit no sabia que fer, tenia clar que volia parlar amb tú però no sabia quina era la millor manera, finalment m'he decidit per escriure't a tu directament i no per el blog pq ara parlo a nivell personal. Tot i així espero quedar un dia i parlar-ne cara a cara, però com que tu has començat exposant el tema per escrit he decidit fer-ho aixi jo també.
Així doncs primer de tot et vull dir el mal rollo que porto a sobre per tot aquest tema, em sento que sóc la culpable de tot i la veritat és que tampoc crec que hagi fet res mal fet.
El tema del petó del meu aniversari, no sé què dir, he flipat, lo del pastis com ja saps jo no sabia res però jo m'ho vaig pendre com una broma simplement, jo pensava que tú també. Lo del petó, no recordo massa bé com va anar, si et vas sentir apretat a ferme un petó em sap greu, jo mai t'he volgut posar en una situació compromesa i menys que et sentis forçat a fer res. El dia dels sants inocents ke vam volguer fer la broma de que sortiem si que t'ho vaig dir jo i ja et demano perdó. Pero jo recordo que estavem de conya els dos, vull dir fent broma. Em sap molt de greu que diguis que no (i amb majúscules) que no vulguis celebrar l'aniversari mai mes amb mi.
Per altra banda dius que he canviat, no sé a què et referèixes, jo opino que soc la mateixa, el que si que veig que ha canviat és la nostra relació, abans ens veiem molt més, quedavem als matins al mile i aquestes coses, però no crec que jo a nivell personal hagi canviat gaire, més aviat he sortit de la depresio que he tingut, i em sento més contenta i vital, potser es ke no et caic bé.
Et tornaré a demanar perdó per lo del viatge, si que et vaig dir egoísta per lo del llit però ni molt menys pq siguis tú, simplement pq en aquell moment vaig veure com et preparaves el llit per dormir tu sol, potser ho vaig entendre malament, jo en cap moment t'he volgut fer creure que t'ho havies imaginat (és més m'ofèn que pensis això de mi) el que jo diria que no t'ho vaig dir en to despectiu.
Pel tema de marxar i anar ràpid tens raó, no ho haviem parlat abans i no yhaviem quedat en res. Però si que vull que sàpigues que ningú es va dutxar alquell dia i que quan vaig avisarte a la dutxa era presisament per això per avisarte de que voliem marxar, simplement que no tencantéssis, i despres estavem asseguts al sofà esperant a marxar pq testaves dutxant (ni jo ni nigú ens vam dutxar) i amb això no crec que ningú cregui que no tenies dret a dutxarte, tens tot el dret del mon a fer el que vulguis.
Dius que no et va saber greu que em posés en el llit que dormies tu però jo crec que si que et va molestar crec però, que és llògic que em poses a un altre llit si estava buit quan m'en vaig anar a dormir, lo de la manta em podries haver despertat perfectament per demanar-me-la.
Ara no és que vulgui defençar a la Gemma però no crec que ella sigui la culpable de la mala organització, precisament el contrari, el fet de ke els companys de pis de la gemma es quedessin sense llit es culpa de tots nosaltres NO de la Gemma i crec que pots haver-la ofès molt.
Finalment vull dirte que realment a mi m'agradaria que s'arreglés tot això i que si cal parlat punt per punt i persona per persona doncs es fa. Jo si que em considero amiga teva encara que m'has explicat molt poc sobre la teva familia alhora que tu tb saps molt poc sobre mi. Per mi, i aqui m'atrevèixo a dir que per tots, sempre ets venvingut i em sorprèn que pensis el contrari.
Conviure tretze persones en una casa no és fàcil i tots hi hem de posar de la nostra part, però em sembla que tot vé de més lluny i t'animo a que ho parlem amb calma tots o per separat o com creguis que sigui millor. Per la meva banda et vull dir que em sap molt i molt de greu que pensis tot el que penses de mi. i estic convençuda que això els hi passa a tots.
Així que em molaria que ens veiéssim per parlar-ho amb calma i tranquilitat.
Jo t'ho he escrit a tú pq va dirigit a tú però si vols penjar l'escrit a la web ja que parlo de més gent per mi no hi ha cap problema.
Ara no sabré si trucarte o no, demà estaré al mile fent un cafè suposo, si et ve de gust ja saps, ens podem trucar i quedar un ratet.
-Neus-

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que tot això s'arregli el més aviat possible. Loui! que no te haga cosa llamarme para lo que sea. Por mi todo és un mal entendido, no el fin de una amistad. Ya sabes, tio.
Saito

Anònim ha dit...

No te voy a responder NEUS, pero no pienso igual y te lo dire a la cara a ti y a todos. El viernes os dire lo que pienso, no puedo antes.

V.L.