Diari de batalla "Assalt a San Llorenç d'Hortons"
Crónica de l'assalt a Sant Llorenç d'Hortons:
11:30: Primer contacte amb l'enemic. Derrota total, l'alt comanament toca retirada... ens escombren del mapa.... BASTANT humiliant.
12:00: El soldat Jordi "Flanquer" Domenech lidera un atac per el flanc dret de les tropes 
pierenques que els agafa de sorpresa, apoyat per Victor "Gatillo Rapido" Murillo, i per un servidor. Recobrem el terreny i l'orgull sense gaires baixes.
12:30: Una serie de derrotes consecutives minven la moral de la tropa. Podem fer poc davant de la seva potencia de foc. Resistim com podem, però la cosa ja va mal encaminada. Ja quasi no queden trinxeres on resguardar el nostre orgull.
13:00: Després d'una batalla pam a pam, sagnant com poques, plena de heroicitats anónimes, i gracies al soldat Rauels "Iceman" Camats que es va oferir com a esqué, els Merks prenen el turó de la mort. La missió ha estat complerta, però amb masses baixes, com la del soldat Saito "Ingenieer" Aceitón, que caigué cobrint als seus camarades. Masses mares ploraran aquesta nit...
13:30: La batalla ja toca el seu trist final. En un acte heroic, Victor "Piernas" Osorio manté en jaque a les tropes enemigues en una proporció de 4 a 1 durant una bona estona. Finalment es abatut, però no sense endurse'n algun per davant.
L'alt comanament ordena retirada de Sant Llorenç d'Hortons. Contemplem el turó amb llagrimes als ulls prometent que tornarem per venjar el nostre orgull.
I un Merk no oblida mai oblida una promesa.
Poden robarnos la vida, poden robarnos la dignitat... però mai ens robaran...la diversió!!!
Soldat Olivier.
4 comentaris:
yeah!!! wajajaja!!! així es parla "Sarge". Alguna cosa em diu que la seva carrera serà trepidant amb informes com aquest! Té un gran futur i les tres estrelles l'esperen amb impaciència. Apa. Pot descansar.
Jo diria que en aquesta crònica hi ha un excés de llàgrimes, no? Una miqueta monyes si que sou...
Estimats companys,
Acabo d'arriba a la meva casa natal, a Oklahoma, on m'esperava la meva família a l'estació del tren. Ens hem abraçat i hem donat gràcies al Senyor perquè no se m'hagués emportat a mi també. No oblidaré l'infern de Piera, així com la promesa que li vaig fer al soldat Muri abans de morir. Estés dónde estés, Murillo, sepas que aún tengo tu reloj metido en el culo. Cuando lo saque se los daré personalmente a tus padres. Que el Señor te tenag en la Gloria.
Una salutació a tots, camarades.
Tremenda crónica sargen Olivier, casi se me saltan las lágrimas al leerla y recordar esos momentos. Harás una peli sobre ello? Si la haces podria llamarse "Banderas de nuestros Merks", o bien "Cartas desde Piera-Jima", pero se aceptan sugerencias...
Domenech, cuida bien de mi reloj. Tiene una alarma-despertador que vibra a las 7.00 de la mañana, pero eso ya lo debes saber...
Publica un comentari a l'entrada